Anàlisi crítica de l’impacte de la digitalització a Enernou SCCL

PerEduard Vilà Nieto
Assignatura 21.346 - Alternatives econòmiques - Aula 1
Públic

  1. Introducció i model de l’entitat

Enernou és una cooperativa de treball associat localitzat a Reus, i la seva activitat se centra en l’assessorament energètic, la consultoria tècnica i el foment de les energies renovables entre la societat. Des del punt de vista de l’Economia Social i Solidària (ESS), l’entitat s’allunya de les jerarquies pròpies del capitalisme corporatiu, apostant per una governança democràtica interna basada en el principi: una persona, un vot.

Segons la informació corporativa de l’empresa, aquesta existirien 2 socis principals de la cooperativa, i un número aproximat al voltant dels 10 treballadors. (Enernou, X)

  1. Paper actual de les tecnologies digitals.

En l’activitat diària d’Enernou, les tecnologies digitals actuen com a suport tècnic i operatiu essencial: eines de càlcul o simulació per a instal·lacions fotovoltaiques, gestió de clients, canals de comunicació i tràmits administratius. Cal destacar que, a diferència de les grans corporacions o plataformes extractives que utilitzen la digitalització per exercir un control opac sobre els treballadors i treballadores, inspirades en model tayloristes (Renau Canto et. al., 2021), a Enernou la tecnologia es troba sota control col·lectiu i autònom de la cooperativa, i passant aquests recursos al sevir de l’objectiu social de l’organització.

El programaria utilitzat per la cooperativa no és diferent d’altres empreses del sector, però actualment no està disponible, o és de domini públic quines eines tecnològiques usen en concret. No obstant això, la primera presa de contacte que els clients poden tenir amb la cooperativa és la seva pàgina web i en concret una eina de contacte basada en filtres per poder contactar directament amb l’entitat escollint el motiu de la consulta, o per mitjà del seu correu electrònic: enernou@gmail.com.

  1. Oportunitats de digitalització per millorar el funcionalment i ampliar l’impacte social.

Des de la perspectiva de l’economia dels comuns, l’energia no s’entén com una simple mercaderia, sinó un recurs procomú (Álvarez, O. L., 2026) essencial per al benestar de la societat, bàsicament estem parlant que l’energia és un bé que podem considerar bàsic, estretament lligat al nivell de vida i benestar de la societat. Per altra banda, l’obtenció i producció d’energies renovables, en aquest cas a través de l’energia fotovoltaica, està implícit la utilització de sistemes i aplicacions tecnològiques tant per part de la gestió interna com la dels clients:

–            Optimització de comunitats energètiques: l’ús d’una aplicació que pugui monitorar l’estat i el funcionament de les instal·lacions fotovoltaiques dels clients i que es pugui utilitzar en qualsevol dispositiu digital sigui mòbil o ordinador com per exemple mySolarEdge o Enphase Englighten. També hauria de tenir en compte projectes energètics més grans com el de la comunitat de veïns Sud de Reus, un projecte més gran i complexa que una simple instal·lació fotovoltaica en un habitatge.

–            Intercooperació territorial: prenent com a exemple els models de creixement federatiu com els que apareixen en les plataformes col·laboratives, la digitalització cap aquest aspecte, Enernou podria establir i crear amb més facilitats per a xarxes de coneixement obert i l’intercanvi de recursos tècnics amb altres cooperatives i entitats de l’ESS, ampliant així l’impacte social sense caure en lògiques de mercat especulatives.

–            Més màrqueting vinculat a les ESS: Enernou sí que té un punt feble: la seva presència a les xarxes. Al marge de l’escassa informació de la web, no hi ha manera de fer un bon seguiment de les diferents iniciatives que Enernou ha dut a terme, com hem dit abans, la informació a la web és molt escassa i l’activitat d’Enernou a les xarxes socials només es limita a la xarxa X. Una major cobertura i difusió dels seus diferents projectes, d’una manera responsable i ordenada, aproparia més a la cooperativa a no només altres potencials clients, sinó també amb altres associacions vinculades amb les ESS, la difusió de les seves activitats, projectes i iniciatives ajudarien l’empresa a fer-se veure, però sobretot és un molt bon canal de difusió de les idees i objectius propis de les ESS a la societat.

  1. Riscos o tensions

Tot i la naturalesa cooperativa d’Enernou, sorgeixen alguns riscos relacionats amb la dependència tecnològica de l’empresa i la gestió de dades. En ser una empresa d’instal·lació i assessorament energètic, l’ús d’eines digitals i el tracte amb molts clients i persones, generen diversos obstacles i problemes que han de resoldre, especialment tenint en compte el compromís d’Enernou amb les ESS.

–            Per un costat, la dependència digital de l’empresa és evident, tant pel disseny tècnic i l’enginyeria avançada que requereixen els seus productes fotovoltaics. Encara que aquesta informació no és possible obtenir-la a través dels seus canals habituals, queda clar que l’empresa té una gran dependència d’eines de programari i digitals que pertanyen, probablement, a serveis i productes de grans corporacions tecnològiques que ofereixen productes i preus més competitius i possibles a instància que el propi, no obstant això, hi ha una oportunitat dins de l’ecosistema de la tecnologia lliure (programes de codi obert i empreses de serveis de núvols digital amb finalitats ètiques) que Enernou podria contactar a Catalunya sense la necessitat de dependre de les grans corporacions més allunyades de les idees de les ESS.

–            El problema del tracte de les dades: tal com apunta Renau Canto et. al., 2021, tot i utilitzar eines digitals, sovint ni s’implementen polítiques de dades obertes o estàndards de sobirania digital completa (Renau Canto et. al., 2021). Enernou es veu obligat a gestionar dades confidencials de consum energètic dels clients en entorns de núvol corporatiu tancats, aquest aspecte pot suposar un punt de vulnerabilitat pel que fa a la privadesa i l’autonomia tecnològica En aquest aspecte, Enerou ha de comprometre a supervisar i respectar la privacitat de les dades que gestiona i treballar amb eines i empreses externes que compleixin amb aquests estàndards. Per poder demostrar aquest aspecte, seria bo que l’empresa, en la seva pàgina web, per exemple, informés dels programaris i les empreses externes que li aporten serveis i productes que estan dins dels estàndards de les ESS pel que fa al processament de dades.

  1. Estratègies per una digitalització alineada amb els principis de l’ESS

Per tal que Enernou avanci cap a un model de sobirania tecnològica i cooperativisme de plataforma, la cooperativa podria adoptar les següents estratègies per poder assolir objectius imprescindibles:

–            L’aposta per programari lliure (open source): seria òptim el consentiment i ús d’aplicacions eines digitals amb llicències obertes a l’àmbit de l’enginyeria i la gestió energètica com OpenEnergyMonitor un dels sistemes de monitoratge de codi obert més populars per energia solar i autoconsum residencial i, per altra banda, PVGIS és una plataforma de la Unió Europea per fer càlculs, disseny i simulació de sistemes fotovoltaics tenint en compte la zona geogràfica on vols col·locar el sistema amb precisió per mitjà de la localització per coordenades cartesianes per mitjà d’un mapa interactiu, més un sistema de filtres on s’especifica les característiques tècniques de la instal·lació.

–            Garantir la privadesa de les dades: establir protocols estrictes de governança i emmagatzematge de dades sota servidors de proximitat i amb criteris ètics. Opengea SCCL i Hosting Km0 són per exemple dues empreses tecnològiques lliures que operen des de Barcelona i el Penedès que ofereixen serveis en núvol digital utilitzant servidors locals sense la necessitat que la informació dels clients viatgi per tot el món capa a servidors estrangers. Però també existeixen Coopdevs, que és una empresa de gestió i implantació de programari lliure, i Coommunia una xarxa de cooperatives tecnològiques consultores i integradores en tecnologies lliures.

–            Finalment, Enernou li falta fomentar aliances amb altres cooperatives tecnològiques del territori per desenvolupar recursos digitals compartits que reforcin la independència d’Enernou i la converteixin en una empresa energètica de referència a la zona del Camp de Tarragona. Enerou ja ha participat amb projectes d’envergadura com en la comunalitat de veïns Reus Sud com a principal assessor del seu projecte d’autoconsum energètic o la seva col·laboració amb ajuntaments de la zona com el projectes amb diferents ajuntaments del Priorat com a principal entitat d’assessorament energètic als consistoris de la comarca, que ha dut a terme aquest any.

No hem d’oblidar que Enernou és una cooperativa fundada l’any 2016 (Eneronou, X), per tant, té prou experiència i trajectòria professional per a consolidar més la seva estratègia de digitalització alineada amb els principis de l’ESS, però també disposa de l’oportunitat de ser una empresa de referència al territori. Com a conclusió final, considero que aquest és un dels punts febles de l’empresa, i crec profundament que el seu potencial de digitalització no és complet ni eficient avui dia i disposa de molt de marge de millora, especialment pel que fa a la seva visió a les xarxes, ja que ha dut a terme projectes importants que són dignes de qualificar a Enernou com una entitat puntera pel que fa a la gestió d’energia sostenible respectant les ESS a la Catalunya Sud.

Ús IA:

S’ha utilitzat per ordenar i construir la Bibliografia correctament. Promt: Ordena i corregeix els següents enllaços i fonts per construir una Bibliografia APA.

 

Bibliografia:

[R2] Lliurament inicial

Entrada similar

Deixa un comentari